ÉS.........................

Aquest pantà està ple d’aigua. També hi ha arbres secs que hi surten las puntes fora de l’aigua. A l’aigua si reflecsa el pont que trebesa el pantà. El pont està el mig dl pantà, està fet de fumigo, es beu fins on ha arribat l’aigua, perquè està marcat a les columnes que l’aguanten però ara com que està una mica sec està més avall. Al voltant es veuen unes muntanyes. Al peu d la muntanya també es veu la ratlla marcada per l’aigua. A dalt de la muntanya hi ha unes antenes d’electricitat i molts boscos.

LA DESCRIPCIÓ DEL PEDRAFORCA

El Pedraforca és una muntanya amb dos cims amb forma de forca. Al mig hi ha la tartera que està plena de neu.

La imatge ens transmet vèrtic i al mateix temps alegria. El cel és obert, sense cap núvol , el sol il·lumina amb potència i fa brillar la neu.

Les parets rocoses del Pedraforca són d’un color marró clar, i tenen vies d’escalada i camins per pujar d’alt de tot. Al peu de la muntanya és una zona molt verda, ja que està plena de boscos de pins i d’avets.

UNA CALA DE MENORCA

És una cala què dóna sensació de tranquil•litat i serenitat. Hi ha persones prenent el sol a la sorra fina i blanca. Les tonalitats de vora del mar són de diferents colors: Marró, verd clar i un blau molt clar. Podem veure un tronc que travessa de costat a costat la fotografia està tirada des de el bosquet. Els arbustos propers i les branques dels arbres tapen una petita illa situada a l’esquerra de la cala.

Les Fonts del Llobregat

A les fonts del podem veure com les roques grises  formen una petita i fosca cova. Aquesta cova hi neix el riu que surt amb bastanta força. A continuació es divideix en tres parts i amb dues roques al mig. Al voltant cap a l’esquerra, al costat del riu hi ha roques mes grosses i arbustos no tant petits. Mes avall hi ha grans pedres que pel mig  amb el rierol que continua amb un cabal mes gran i únic. Es un lloc fresc i agradable, les roques són humides i si les trepitges podria ser que rellisquessis.

CADQUÉS

La platja és de pedres grans i rodones. L’aigua és tranquil•la i cristal•lina. Hi ha moltes persones que estan caminant per la platja i banyant-se. Es pot veure un xiringuito on hi va la gent a pendre un refresc. Al final de tot de la platja es pot veure el poble de Cadaqués amb un campanar i moltes cases al voltant. Tots els edificis són blancs. També es pot veure el carrer Major. I al fons, darrera del poble, hi ha uns boscos que cobreixen les grans muntanyes. Autors: Alba ,Julia ,Marc i Youssef

DESCRIPCIÓ DE LA CASA ATROTINADA

- Mira quina casa més vella - va dir el Martí. - Està ben atrotinada - va afegir l’Abril. Els nens i les nenes, que van d’excursió a la muntanya, de sobte, veuen una casa abandonada. Situada a un gran planell elevat, envoltada d’esbarzers, arbres i arbustos, dóna la impressió d’estar encantada. Al darrere es veu un bosc frondós i verd que s’enfila fins al cim de la muntanya. Al mig del bosc hi ha algun arbre ataronjat, sembla que s’està acostant la tardor. La teulada de la casa té les teules descol•locades. La paret és de pedra i és vella, amb els forats de les finestres buits, sense vidres ni porticons. Al davant a l’esquerra hi ha les ruïnes d’un cobert ensorrat. A l’altre banda, a la dreta, un avellaner tapa un tros de la façana. Al davant es veu un planell amb herba fresca i algunes pedres del cobert. - Perquè no ens hi quedem a dormir? – va dir el Marc. - Així demà no anirem a l’escola! – va afegir el Franc.