- Mira quina casa més vella - va dir el Martí.
- Està ben atrotinada - va afegir l’Abril.
Els nens i les nenes, que van d’excursió a la muntanya, de sobte, veuen una casa abandonada. Situada a un gran planell elevat, envoltada d’esbarzers, arbres i arbustos, dóna la impressió d’estar encantada.
Al darrere es veu un bosc frondós i verd que s’enfila fins al cim de la muntanya. Al mig del bosc hi ha algun arbre ataronjat, sembla que s’està acostant la tardor.
La teulada de la casa té les teules descol•locades. La paret és de pedra i és vella, amb els forats de les finestres buits, sense vidres ni porticons.
Al davant a l’esquerra hi ha les ruïnes d’un cobert ensorrat. A l’altre banda, a la dreta, un avellaner tapa un tros de la façana. Al davant es veu un planell amb herba fresca i algunes pedres del cobert.
- Perquè no ens hi quedem a dormir? – va dir el Marc.
- Així demà no anirem a l’escola! – va afegir el Franc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada